La Pujada de preus dels serveis es dispara per sobre de la inflació

780_377_51446_d6abb359956dbe892631987117a827451L’encariment de prop del 10% de les tarifes elèctriques, que quadruplica la inflació, ha estat la mesura més contestada per usuaris i agents socials

El gas s’encarirà gairebé un 4%

Bicing i taxis eleven preus, després d’un any congelats

Amb puntualitat inexorable, de la mà dels reportatges de resum de l’any i de les seleccions dels millors moments dels espais televisius amb el raïm, arriben les pujades dels serveis públics més essencials. Algunes de més lògiques, o almenys més assumides, i d’altres aplicades amb traïdoria aprofitant la ressaca nadalenca. Govern, institucions, grans companyies de serveis regulats, revisen preus i tarifes. Aquest cap d’any molts dels encariments s’han fet clarament d’esquena a la realitat de l’IPC, que a tancament de novembre va ser del 2,5% a Catalunya (2,3% a Espanya).

D’aquesta manera, sorda a les protestes irades de sindicats i associacions d’usuaris, la pujada que aquest any ha aixecat més polseguera ha estat, sens dubte, la de l’electricitat, que, de mitjana, es pagarà un 9,8% més cara a partir del tombant de l’any.

Segons es va confirmar aquesta mateixa setmana, l’anomenada tarifa d’últim recurs (TUR) de la llum, que afecta uns 17 milions d’usuaris, s’apujarà de manera que, també de mitjana, es pagaran mensualment uns 4 euros més, tot i que aquesta quantitat ha estat qüestionada a l’alça per les associacions de consumidors.

L’increment, segons el govern central, respon a la congelació per part de l’executiu central de la tarifa d’accés, que hi pondera al voltant d’un 50% dins del preu final, i que recull els costos regulats del sistema. L’altra meitat, la que s’ha disparat, és part de la tarifa que depèn del preu real de l’energia en els mercats internacionals. L’argument del govern central d’assegurar que el mercat majorista espanyol té preus inferiors als d’altres, com l’alemany o l’italià, no ha consolat ningú, ni particulars, ni patronals, tots plegats consternats, perquè els experts alerten que durant una bona colla d’anys el preu de l’energia elèctrica haurà de pujar per arranar-se amb el seu cost real.

Com a últim descàrrec, els responsables energètics espanyols van recordar que els consumidors emparats en el bo social no rebran cap increment en la seva tarifa abans del 2013. Aquest bo acull tres milions d’usuaris, entre llars potències contractades inferiors als 3 kW, famílies nombroses o amb tots els membres a l’atur i perceptors de pensions mínimes.Per difondre aquests avantatges, el govern central ja té prevista una campanya informativa sobre els beneficiaris potencials, uns cinc milions de llars amb 13 milions de persones.I al costat dels rebuts de la llum, els del gas. Aquest final d’any també s’ha anunciat que l’increment mitjà del servei per a 6,5 milions d’usuaris a l’Estat espanyol serà del 3,9%, o més concretament, un 4,14% per als consumidors de la T1, que correspon als que no disposen de calefacció, i d’un 3,87% per als que sí que en tenen, que paguen la T2, és a dir, 0,56 o 1,66 euros més mensuals, segons el nivell de consum.

D’altra banda, tot i que la quota d’abonament de Telefònica, l’última que queda regulada, es va decidir fa uns mesos que es congelaria, un altre servei, el del butà, té pendent de revisió el preu de la bombona aquest gener.

Frenada en les taxes

A escala municipal també hi haurà canvis. A Barcelona, però, el consistori ha decidit moderar els augments i, per exemple, les taxes vinculades a la prestació de serveis socials, de promoció econòmica i l’estacionament de vehicles seran les mateixes que el 2010. Pel que fa a la resta, se’ls aplicaran pujades d’un 1,3%.

Quant als impostos, no es modifica l’IBI, que mantindrà els seus tipus impositius (0,75%, el general i 0,85%, l’específic), i també les bonificacions. Amb tot, la revisió dels valors cadastrals farà que l’Ajuntament recapti per aquest concepte un 6% més.

Tampoc no s’elevarà la pressió de l’impost sobre les plusvàlues ni els de vehicles, l’IAE i l’impost sobre construcció. Finalment, segons fonts de l’Ajuntament, el 2011 tampoc no hi haurà pujada (no n’hi ha des del 2009) dels preus de l’àrea verda (1 euro/setmana per als residents); de l’àrea blava (2,40 euros) i tampoc per al servei de la grua (150 euros).

Encara en l’àmbit metropolità, després que l’any passat es mantinguessin les tarifes, els taxis costaran una mica més. Tot i que la baixada de bandera es manté en 2 euros, el quilòmetre en tarifa diürna passa de 0,86 a 0,90 euros, i en tarifa nocturna d’1,10 a 1,15 euros.

Quant al Bicing de Barcelona, que l’any passat va mantenir tarifes, s’encarirà al voltant d’un 15%. Segons fonts de Barcelona de Serveis Municipals, l’abonament anual de les bicicletes públiques passa de 30,5 euros a 35 euros, i la tarifa per a cada fracció després de la primera mitja hora s’eleva de 0,50 a 0,60 euros.

Finalment, Correus posa el seu granet de sorra a l’augment del cost de la vida apujant un cèntim el franqueig de les cartes i targetes postals, que ara requeriran segells de 0,35 cèntims per a enviaments de fins a 20 grams dins de l’Estat i de 0,65 cèntims per a Europa.

Mal any per a la butxaca

Als encariments dels serveis també cal afegir altres càstigs per a les economies familiars que provenen, en part, del dur paquet de mesures fiscals que va aprovar el govern central a la primavera. A més de congelar pensions i retallar el salari dels empleats públics, des del juliol hi ha vigent l’elevació en dos punts de l’IVA, que en el tipus general va passar del 16% al 18%. Altres novetats que convé tenir en compte a l’hora de calibrar el cost de la vida seran, per exemple, l’augment del preu de la gasolina i encariments de productes habituals com el tabac. L’únic respir podria oferir-lo la competència en telefonia mòbil i internet, que sempre en moderen els preus. 

Que el 2011 serà un any dur per a la butxaca també ho confirma el fet que, al costat de l’encariment de serveis, es donen per acabats alguns dels ajuts que fins ara bonificaven famílies, parats i consum. Així, per exemple caldrà dir adéu definitivament a una de les deduccions més criticades arran de l’esclat de la bombolla immobiliària, la de les hipoteques per a compra d’habitatge: fins a 1.350 euros anuals que feien més convenient adquirir un pis amb finançament que al comptat. Alhora, també desapareixeran altres ajuts com els 426 euros mensuals d’ajuda als parats de llarga durada, i els 2.500 euros de l’anomena’t xec nadó.

Darrera actualització ( Divendres, 31 de desembre del 2010 02:00 )

  • Publicat a : Avui 31-12-2010 Pàgina 13

 

 

 

 

 

 

 

Comentaris

    Deixa un comentari

    Has d'estar connectat per comentar un contingut.